Àlbum de fotografies
Nootka: Travessia COSTA DAURADA (Torredembarra - Tarragona) - 5/10/08
La veritat és que m'ho plantejava molt el dissabte a la nit, quan posava el despertador a la 6:30, que són números d'hores que no reconeixia però havia escoltat parlar d'ells, així que vaig deixar suaument el despertador sobre la tauleta mentre jo mirava cap a un altre costat.
A les 8 del matí del diumenge estàvem en Vilanova fent un cafè:
- mmmm….bon dia
- bon dia
- nnno fa molt vent
- mmmmm
- que bé el cafè
- mmmm..ssi
Però per a l'únic que semblava que el dia ja portava hores funcionant era per a Carles, que com és habitual en ell ja tenia ganes de…fer el que fora, i jo amagat darrera de la tassa de cafè ho mirava com si fos d'un altre planeta. En la furgoneta direcció a Torredembarra, tots callats mirant les línies contínues i discontínues… o intentant recuperar aquell son perdut, en la furgoneta es respirava son….
- quina passada el Barça, 6-1
- va!! Pura sort, això no ho repeteixen
- són uns matats…
A les 9:00, quan vam arribar al punt de sortida, a la platja de Torredembarra, vam descarregar els caiacs i en Jaume i en Rafa van anar a deixar la furgoneta al punt d'arribada a la Platja Llarga, mentrestant nosaltres aprofitem per a esmorzar mentre anem preparant els caiacs.
Quan van arribar de deixar la furgoneta ja estàvem preparats i amb ganes de palejar. A les 10h entravem a l'aigua, era un dia perfecte no feia vent, el cel estava net i l'aigua transparent,… el dia prometia…
Al primer gir d'un sortint ja estàvem veient unes petites coves i entrants en les roques, anàvem tot l'estona costejant i admirant el paisatge que era bastant rocós i amb grans talls. En Jaume ens animava a tots a entrar en les coves que en algunes calia tenir certa destresa i no tant per les ones sinó les maniobres que tenies que fer una vegada dintre. Vam fer diversos passos de roca que ens feien esforçar-nos per a controlar el kayak, però cap d'impossible. Havia una fauna molt interessant dintre de les coves, sobretot coloms, diguem que el major perill d'algunes coves era sortir amb algun regal d'aquestes aus.
A l'arribar al Castell de Tamarit vam parar en la cala que té al costat per a recuperar forces i gaudir de la bellesa de la zona. Després de 3 hores de travessia vam arribar a la platja on vam parar a menjar, Waikiki. El nom ja em semblava interessant, és una platja que no es pot arribar amb cotxe per la qual cosa conserva aquest encant d'una platja salvatge. Pugem fins al bosc que envolta la platja per a poder tenir unes boniques vistes de l'entorn. Ja solament ens quedava mitja hora de paleig per a arribar A Platja Llarga que era el final del recorregut.
A les 4 h aproximadament arribàvem a la platja, solament ens quedava sortir, netejar el material i carregar-lo tot en la furgoneta. Realment l'excursió va ser molt divertida i el dia ens va acompanyar amb un bon sol i una temperatura molt agradable per a gaudir d'aquest diumenge que havia començat tan d'hora i que encara no havia acabat.
Maurici Salines
A punt de començar a la platja de Torredembarra. [
+ zoom]
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)