Aprofitant que tenia pendent una visita a Blanes em vaig apuntar a la sortida que Nootka K. C. organitzava prop i va ser tot un encert. A partir de les 9.30 ens anem ajuntant els participants, sembla ser que aquesta vegada no som molts, exactament cinc, coses de l'hivern.
Però en realitat l'hivern que jo conec no té gens que veure amb aquest, ja que vinc de l'interior de la Alcarria (Guadalajara) concretament, amb temperatures rondant els 0 graus i avui aquí fa un dia espectacular, gens de vent i segur que arribem a els 20 graus, per a mi tot un contrast.
Descarreguem els caiacs i aparquem els cotxes per a començar la ruta en la Platja de la Mar Menuda. Mentre preparem tot, diversos grups de submarinistas entren i surten de l'aigua, per a mi això és un hivern rar.
Comencem a palear en un mar pla i en Jaume ens abandona direcció a la platja, alguna cosa se li ha oblidat, efectivament al poc ens reparteix unes fotos aèries plastificades de la costa per la qual anem a navegar, tot un detall. Només deixar la platja la costa es torna abrupta i vertical, impressionant hi ha diversos blocs de roques el que fa més divertida la navegació ja que amb el mar com aquesta ens permet ficar-nos per qualsevol pas, “freu” que és com es diuen.
A poc a poc gaudint arribem a la primera cova, Esclafada crec que es diu i dic la primera perquè hi ha després una segona, una tercera una… en fi vàries. Per descomptat que allí ens fiquem avui podem entrar on vulguem.
Passem les illes de l'El Palomar i ens introduïm de ple en una preciosa cala, la cala de Jaume, és una meravella gaudir d'aquests paratges ara gairebé en solitari, no em vull imaginar això en ple mes d'agost. Altra cova la del Bergantín, la veritat és que és una sensació fantàstica poder accedir a aquestes coves d'una forma tan tranquil·la i en silenci amb el teu caiac, a mi m' evoca records de llibres llegits de pirates, amagatalls i tresors, és fantàstic.
Fins a Cala Pola tot és roca vertical amb els arbres creixent en llocs inversemblants, i aquí veiem platja i com no podia ser d'altra forma gent prenent el sol, per a mi és un hivern rar. Mes coves van sorgint en el nostre camí algunes estretes i profundes, altra amb una platja al fons i alguna tan gran que cabem tots i alguns més d'haver vingut.
El recorregut és tranquil i sense presses recorrent tots i cadascun d'aquests estupends racons de la Costa Brava, van encertar amb el nom que li van posar. Finalment després de deixar enrere algunes cales i travessar els ponts de Canyet, per sota clar, vam arribar a la platja de Canyet però decidim parar a menjar alguna cosa mes endavant, vam passar la punta de Canyet i vam desembarcar en la platja de Canyerets, on fem el descans i el menjar merescut que algun anava ja mossegant les pedres de la fam que tenia.
Agradable xerrada i apunt varem estar de donar-nos un bany però a mi em va semblar impropi d'aquestes dates, encara que les condicions ho permetien, però per a mi ja si que seria un hivern rarísim si acabo donant-me un bany en la platja.
Ens queda la volta que fem un poc més allunyats de la línia de costa, és bastant més ràpida però igual d'agradable ja que ens permet parlar tranquil·lament mentre palegem.
Sense adonar-me ja estem de tornada a Tossa on vam desembarcar, recollim, vam carregar els cotxes i varem fer un descans en un bar al costat d'uns cafès i unes cerveses.
En definitiva una jornada fantàstica tranquil·la i molt agradable.
Article d'en Alberto Sanz Ruano |
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)
;)